Fotografiar uns amics sempre és un plaer. El Vicen i l’Iñaki porten ja uns anys plegats i els conec des de fa uns quants més. Ja no sortim tant, tot i que a vegades es troven a faltar aquelles largues i bailarines nits al Cangrejo de Barcelona amb tota la banda. Sovint després d’un bon soparot al lamentablement desaparegut Sazzerak (Com trobo a faltar els meravellosos plats de la mare de l’Alex!). Tot i que l’ambient gay a Barcelona no ha cambiat tant, ara tan sols hi ha més barbes i més mobles recuperats d’un contenidor… perdó, mobles Vintage.

La vida done moltes voltes, i no sempre és sencill adaptar-se als canvis, però crec que aquesta parella ha demostrat en tot aquest temps que es mereix ser feliç; i si ells ho són, perquè no ser-ho també els seus amics? Jo me’n algo molt de verure’ls així i de que quan ens juntem riguem “lo más grande”; tant com ho vam fer durant aquesta sessió.

Els anys passen volant, pero si sóm feliços què més done? Gaudim-los tot el que puguem! Una abraçada forta, forta parella!