És curiós veure com passa el temps a través de nenes com la Martina i l’Alba. Porto fotografiant-les desde que eren a la panxa de la Laura; bé, menteixo, la primera sessió d’embaraç vam fer tard; vam quedar un dilluns i el dissabte el Raul em trucava desde l’hospital dient-me que la Martina s’havia avançat i que no arribaven al dilluns per fer les fotos. Vaig estar a punt d’arrencar a correr per veure si arribava a l’hospital avans de que tregués el cap per fotografiar aquella panxa!

El segón embaraç, el de l’Alba, el vam fotografiar a temps! Ara han passat els anys i la darrera sessió l’edito amb les 3 últimes en el segón àlbum que li entrego a la familia. Espero continuar veient crèixer a aquestes dues germanes molts anys més davant del meu objectiu. Qui sap, potser un dia puc penjar fotos d’alguna d’elles amb l’etiqueta BODA! Tot i que em temo que ja estaré molt “perjudicat”…

 

Gràcies família!

@