Començo una sèrie de posts de retrats fets a l’estudi en els que fa algun temps que hi treballo. Es tracta de retratar a persones del meu entorn, per tant que conec, sense utilitzar elements superfluus, tan sols centrant-me en l’expressió de la persona, una mirada, un gest característic o bé que representi la imatge que tinc del retratat. Quelcom propi de la persona que m’agradi destacar o “caçar” durant la sessió de fotos.

Un matí vam fer un “duel” entre fotògrafs, bé, m’estimo més dir un intercanvi; vaig anar a l’estudi de la Susana Martínez i em vaig prestar a ser retratat per al projecte Voluntats Contraposades en el que està treballant i tot seguit vam anar al meu estudi i vam fer el contrari. Va ser una bona experiència, carregada de riures i molt profitosa, m’atreviria a dir que necessaria per tal de posar-se en el lloc dels nostres clients, davant de la càmera, es veu tot molt diferent. A més a més veure com treballa una companya fotògrafa des d’aquest punt de vista resulta molt interessant. Podeu veure el post de la sessió de fotos que em va fer en el seu bloc: Voluntats Contraposades V

De les fotos que li vaig fer el primer retrat és el que més m’agrada, li veig l’expressió d’una nena, una mirada d’entremaliada i el gest tot jugant amb el seu cabell. A la Susana li encanten els infants i se’n fa un fart de fotografiar-los a l’estudi, m’atreviria a dir que és el que més li agrada retratar i veient el seu treball es nota, per tant ja que aquest cop ella era la retratada que ho sigui com una nena. I el seu tupé és ja un clàssic de la fotografia!

La Susana i jo més que competència som AMICS DE PROFESSIÓ. Gràcies guapa!